dijous, 30 de juny del 2011

Bones pràctiques educatives

Marifé Arroyo
La introducció de les TIC en l’àmbit de l’ensenyament no és sols una previsió de futur, és una realitat. Minoritària, potser, però real. En molts casos, els usos d’aplicacions digitals, des d’un simple PowerPoint fins a un llibre digital o una PDI, conviuen amb pràctiques més tradicionals amb pissarra verda i guix. ¿Quin sentit té que el món de l’ensenyament, en tots els nivells educatius, no es beneficie de les innovacions que s'han incorporat en tots els àmbits i que cada dia esdevenen menys innovació i són més quotidianitat? Fem un pas cap avant amb unes bones pràctiques, com l'exemple de la mestra de La mestra, Marifé Arroyo.


Heus ací una de les possibilitats d’adaptació d’una activitat acadèmica tradicional, la presentació d’un llibre i la realització d’un resum de la conferència per part dels assistents (una activitat poc engrescadora, si més no), a una altra de digital. Vegem-ne com se'n pot plantejar una d'alternativa més creativa i més motivadora amb un suport digital i amb propostes didàctiques que demanen l'ús d'aplicacions digitals. Un exemple modest, no obstant això.





  • Títol: “La mestra: una vida de bones pràctiques educatives”
  • URL: http://www.youtube.com/watch?v=TfT-viZgCS8
  • Descripció del vídeo. Aquest vídeo arreplega la primera part de la presentació del llibre La mestra (Edicions 3i4, 1995 i Ed. Bromera, 2010), de l’escriptor valencià Víctor Gómez Labrado, realitzada a la Universitat d’Alacant i adreçada, especialment, a l’alumnat de la Facultat d’Educació.
  • Autor de la presentació, de l'edició del vídeo i de l'elaboració de la proposta didàctica: Josep M. Escolano i López
  • Inconvenients i avantatges de l’ús didàctic del vídeo:
Inconvenients
  1.  No és el text complet de la presentació.
  2. El format de “presentació de llibre” en una sala d’actes d’una universitat ofereix un escenari molt poc variat, estàtic.
  3. El so ambiental és discretament acceptable; la qualitat de la veu no és, probablement, la desitjada per a una audició excel·lent.
Avantatges
  1.  Es tracta d’una producció oral enregistrada d’una interacció comunicativa real.
  2. El format del gènere textual oral es pot encabir sota l’epígraf de minidocumental i compta amb la presència i les paraules de l'autor del llibre.
  3. El vídeo és un recurs didàctic que ens permet fer-ne un ús asincrònic per als alumnes que no han assistit a l’acte. 
  4. Com a recurs didàctic, l’enregistrament de la presentació ens permet fer-ne una explotació didàctica interactiva.
Propostes didàctiques
 a.      Abans de llegir el llibre
                                                                  i.      Cerqueu informació sobre l’autor de La mestra, Víctor Gómez Labrado, i feu-ne un perfil biogràfic.
                                                                      ii.      Cerqueu informació sobre la protagonista d’aquesta novel·la, Marifé Arroyo, i feu-ne una fitxa descriptiva.
                                                              iii.      Llegiu l’enllaç del fragment del llibre i proveu de situar-lo de forma justificada en la cronologia de la novel·la.
b.      Després de llegir el llibre
                                                                      i.      Llegiu en els enllaços les entrevistes realitzades a Marifé Arroyo i redacteu 10 preguntes que vosaltres li faríeu. Li les podeu enviar per correu electrònic a...
                                                                         ii.      Redacteu les preguntes que faríeu a l’autor del llibre sobre aspectes del contingut de la novel·la (o de la manera d’escriure-la) que us agradaria conéixer. Li podeu enviar les preguntes per correu electrònic a l’adreça de l’editorial Bromera.
                                                                        iii.      Per parelles, elaboreu una presentació digital (en Impress, PowerPoint, Photopeach, Picasa o en qualsevol altre format) amb un contingut representatiu de la novel·la (Barx, Gandia, València, Marifé, els alumnes, etc.). L’objectiu és que en feu una presentació oral a classe de 10‘ per als vostres companys amb el suport d’aquest material.

Enllaços amb informació sobre el llibre La mestra, de Víctor Gómez Labrado

dilluns, 13 de juny del 2011

Presentació presentada

Divendres 11 de juny, amb la presència de l'autor i d'un bon grapat d'amics, vam fer la presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell, publicat per Perifèric Edicions. La llibreria 80 Mundos fou l'escenari amable per a un intercanvi de reflexions sobre els escrits d'aquest autor de la Ribera.


Ací teniu un recorregut espigolat de columnes, amb música de Manel ("Benvolgut", 10 Milles per a veure una bona armadura). Us recomane que en feu un tast, a glopets curts, com el bon vi.




Si us abelleix, també podeu llegir ací les paraules que li vaig dedicar.

Vegeu altres documents de josepmel
L'autor, Voro Vendrell, també ens va contar algunes interioritats sobre el quefer com a escriptor, les sensacions prèvies que el duen a escriure i les reflexions que fa quan es planteja parlar d'un llibre, d'un personatge com Josep Lluís Blasco o d'un viatge a Venècia.

dimecres, 8 de juny del 2011

La columna com a idea

© Francesc Vera: Voro Vendrell. 2010.
Salvador Vendrell (Fortaleny, la Ribera Baixa, 1958) ha publicat recentment Columnes de paper en l’editorial Perifèric. L'autor té una columna setmanal en el diari Levante-EMV en la qual parla de llibres, de qüestions socials de tipus general, de política, d’urbanisme, d’excursions i d’una temàtica variadíssima que connecta amb un públic igualment divers en idees i en interessos. Podeu llegir algunes de les darreres aportacions que ha fet en la secció «Panorama»: Indignats i Compromís.
 
El llibre Columnes de paper arreplega una selecció de les col·laboracions setmanals que l’autor fa al diari Levante, aquelles que són més «atemporals» i que no fan referència a temes de política de caire «circumstancial» i efímer. Per això em sembla un recull molt ben triat, ja que permet fer un recorregut pel Montcabrer, per Roma o pel Parc natural de la Garrotxa de la mà d’una persona que descriu llocs i persones amb la naturalitat d’un mestre que explica les coses perquè s’entenguen i perquè se'n puga gaudir amb l’explicació. Feu-ne un tast, o millor encara, feu-ne una lectura sencera i no n’eixireu decebuts. 

Les seues paraules beuen dels assagistes més reconeguts de la nostra literatura, de Josep Pla, de Joan Fuster, de Joan Francesc Mira, de Martí Domínguez. Però no penseu que té un estil estrictament acadèmic, en el sentit d'ajustament als cànons de l'àmbit més adreçat a experts. Salvador Vendrell sap que l’assaig que escriu té un públic lector molt heterogeni i trobe que l’encerta amb l’estil, amb el to, amb la forma de tocar la ironia quan parla de les lectures personals, dels escriptors, dels paisatges, de les idees que acompanyen la seua història personal.

Potser jo sóc un lector molt subjectiu. Probablement. Voro Vendrell és també un amic i això em fa tenir una predisposició positiva envers els seus mots. Ara bé, jo també sé ser crític i honest, amb ell i amb mi mateix. I no m’enganye, ni pretenc enganyar a ningú, si afirme que les «columnes» de Salvador Vendrell són unes peces literàries que arrepleguen l’essència d’uns temes tractats amb delicadesa, amb una escriptura mesurada, amb la qualitat que li permet ser un observador del món amb uns referents que coneix bé i que comparteix amb els lectors, sense pedanteries, sense estridències, amb molt de gust. M’agraden les coses que escriu aquest xicot. I crec que a vosaltres també us agradaran. No us quedeu sense saber-ho.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar el pròleg del llibre, de Xavier Serra, unes paraules que realment fan justícia a un escriptor que haurà de continuar fent de les seues per a acontentar els lectors nous i també els fidels que de ben segur assaboriran les «columnes» amb molt de gust.

I si voleu i teniu temps, esteu convidats a la presentació del llibre. Amb molt de gust, també.