dimarts, 30 de juliol del 2013

Elx, la ciutat retrobada





· Sabeu on és el carrer la Fira? 

· Sabeu que els miradors del carrer la Fira són espills que emmirallen les cares de la Basílica de Santa Maria?

· Qui ha vist el drac amagat en un cornillal a la porta de l'ajuntament d'Elx?

· Sabíeu que al carrer les Barques hi havia un prostíbul municipal... a l'època medieval?

· El carrer Fossar, òbviament, ens diu que via avall hi havia un cementeri, o potser no?
· Tothom sap que el patró d'Elx és Sant Agatàngel (en l'església dedicada a aquest sant prenguí jo la primera comunió), però sabíeu que Sant Jordi fon el patró de la ciutat medieval?
· Per què hi ha un carrer de l'Àngel que fita amb l'entrada al Raval? És per l'àngel Sant Gabriel? O és una referència a l'àngel custodi?
· Què fa un carrer de la Universitat de la porta de Sant Joan a l'entrada del Raval?



on és drac?
Si hi busqueu les respostes, algunes les trobareu a la guia publicada per l'ACL El Tempir, o potser les trobareu en algun article de la revista La Rella, editada per l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV). Ara bé, una de les millors maneres de conéixer com és Elx, què hi ha darrere d'un nom de carrer, quina història s'amaga al regirar de la cantonada, quins anhels tingueren els seus pobladors moros primers i moriscos batejats i expulsats després, o per què el Filet de fora era un "fil d'aigua" que repartia vida en la ciutat és deixar-vos guiar per Hèctor Càmara i les seues paraules encertades.

Dissabte 27 de juliol, dia de sol radiant, un sol que badava les pedres ens alimentà com a sargantanes inquietes per seguir les explicacions de l'àngel custodi Hèctor Càmara. Lluíem samarretes fúcsia amb el hastag #ésElx, perquè #somElx. Reivindicació? Sí. O no: indicatiu de personalitat col·lectiva. Una organització impecable per part de l'ACL El Tempir d'Elx, i uns comentaris del guia que encisaren els assistents des de l'esplanada del País Valencià fins a la plaça del Raval. No us ho contaré tot. Us en deixe una mostra, en tres plats: unes entrades, delícies il·licitanes, el plat de calent, arròs amb costra, i les darreries, tortada amelada. Un clàssic de la gastronomia il·licitana. Avui, un clàssic amb sabor de contemporaneïtat. Bon profit. Que en gaudiu tant com nosaltres ho férem.

Les entrades
(en deliri, durada 3:23)






El plat de calent
(so ambiental: pugeu el volum)
(consistent, durada 7:11)




Les darreries 
(lleuger, durada 1:14)



Les persones que en vulguen més, ja ho saben, el 14 de setembre la tornen a fer, però no serà tan bona perquè és impossible.

Seguiu-ne les piulades a #cercaElx