Ara que anem cap al web 3.0, cap al web semàntic (o cap a la web semàntica), sembla una mica "passat de moda" parlar del web 2.0. No obstant això, convé recordar on ens ha dut fins ara el web 2.0. Diuen que el web 2.0 és una filosofia de treball en la xarxa, que té com a principis rectors el fet de compartir materials i de col·laborar en la difusió i en la reelaboració d'aquella aplicació que un bon dia caigué en les teues mans (on en la teua part de teranyina), et va fer el pes i pensares que en podries fer alguna cosa interessant. Hi ha altres persones que pensen que el web 2.0 és més aïna una tecnologia, una forma de relacionar-se amb els continguts digitals i amb els usuaris que permet la participació de tothom. La veritat és que no hi ha gaire diferència entre les dues explicacions anteriors.
Deixarem per als experts que arriben a fer-ne una definició més encertada. Si volen, és clar. O si cal, perquè les definicions són una manera de definir els definidors, alhora que es defineix l'objecte. Oi, que m'enteneu? Tant se val, perquè el web 2.0 és tan dinàmic que canvia dia a dia, es redefineix amb totes les aportacions dels usuaris, amb les observacions de tothom, amb les valoracions de tot aquell que hi mira, que hi veu, que hi palpa i que en trau una opinió. Ara bé, una cosa sí que és certa, el web 2.0 permet que els usuaris compartim continguts, els valorem i els reelaborem (amb permís del creador originari o del reelaborador anterior a nosaltres) perquè una eina siga més eficaç o, si més no, més adequada a les necessitats d'ús que en tenim en un moment determinat. I si hi penseu una mica amb deteniment, aquesta manera de treballar aplicada a l'àmbit educatiu té molts avantatges. Si més no, per a mi, té més avantatges que no pas inconvenients.
Us deixe a continuació un parell d'aportacions en aquest sentit.
O si teniu interés a conéixer el treball amb Documents de Google per a arribar al document anterior, llegiu questa aportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada