dimecres, 25 de maig del 2011

Dos més u, tres

Ara que anem cap al web 3.0, cap al web semàntic (o cap a la web semàntica), sembla una mica "passat de moda" parlar del web 2.0. No obstant això, convé recordar on ens ha dut fins ara el web 2.0. Diuen que el web 2.0 és una filosofia de treball en la xarxa, que té com a principis rectors el fet de compartir materials i de col·laborar en la difusió i en la reelaboració d'aquella aplicació que un bon dia caigué en les teues mans (on en la teua part de teranyina), et va fer el pes i pensares que en podries fer alguna cosa interessant. Hi ha altres persones que pensen que el web 2.0 és més aïna una tecnologia, una forma de relacionar-se amb els continguts digitals i amb els usuaris que permet la participació de tothom. La veritat és que no hi ha gaire diferència entre les dues explicacions anteriors.
Deixarem per als experts que arriben a fer-ne una definició més encertada. Si volen, és clar. O si cal, perquè les definicions són una manera de definir els definidors, alhora que es defineix l'objecte. Oi, que m'enteneu? Tant se val, perquè el web 2.0 és tan dinàmic que canvia dia a dia, es redefineix amb totes les aportacions dels usuaris, amb les observacions de tothom, amb les valoracions de tot aquell que hi mira, que hi veu, que hi palpa i que en trau una opinió. Ara bé, una cosa sí que és certa, el web 2.0 permet que els usuaris compartim continguts, els valorem i els reelaborem (amb permís del creador originari o del reelaborador anterior a nosaltres) perquè una eina siga més eficaç o, si més no, més adequada a les necessitats d'ús que en tenim en un moment determinat. I si hi penseu una mica amb deteniment, aquesta manera de treballar aplicada a l'àmbit educatiu té molts avantatges. Si més no, per a mi, té més avantatges que no pas inconvenients.


Us deixe a continuació un parell d'aportacions en aquest sentit.




O si teniu interés a conéixer el treball amb Documents de Google per a arribar al document anterior, llegiu questa aportació.


dilluns, 2 de maig del 2011

Així es féu..."Animació lectora"

  • «La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix» (Emili Teixidor, La lectura i la vida)
  • «El verb llegir no admet imperatiu. Aversió que comparteix amb alguns altres: amb el verb “estimar” [...], amb el verb “somniar” [...] Proveu-ho: “Estima’m!” “Somnia!” “Llegeix!” “Llegeix! Vinga, llegeix, t’ordeno que llegeixis!”-Puja a la teva habitació i llegeix! Resultat? Cap. S’ha adormit damunt del llibre.» (Daniel Pennac, Com una novel·la)
  •  «La virtut paradoxal de la lectura [...] és [...] abstraure’s del món per trobar-li un sentit» (Daniel Pennac, Com una novel·la)
  •  «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres» (Joan Fuster)




Benvinguts a un recorregut Sobre els plaers, com un bon Manual sobre l’optimista, perquè si mai heu sentit la necessitat de Sobreviure a la contemporaneïtat, paga la pena que travesseu el Pont dels jueus, una novel·la històrica que us deixarà el cor en un ai. Passeu, passeu, que Això és llarg de contar i gens fàcil d’oblidar, perquè el viatge és com La lectura i la vida, com un Pa negre de quan Anàvem a l’estraperlo, tristesa literària i goig per a l’ànima.  

¿O no recordeu com és de bonic mirar cap al cel i veure com Van ploure les estrelles? Si us hi fixeu bé veureu Coses de la lluna i que Si no plou, plourà, tan se val. ¿Heu oblidat com encisa descobrir una muntanya màgica, misteris, sortilegis, fades i follets, siga Al cor de l’Aitana  o siga entre les sendes i viaranys que us duran fins al Tresor del Cabeçó?

No deixeu arrere (De) les criatures més belles, poesia que ix des dels indrets més pregons  De l’ànima, com un rebost que ens ofereix Els fruits [MÉS] saborosos: maduixes, codonys tardorals, les prunes d’or, els raïms immortals. Versos enxarxats com unes Teranyines que són veritables Receptes per estimar, com si foren 66 poemes imprescindibles. Ja ho digué Estellés, que “no hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs”: un Llibre de meravelles per als amants de totes les edats. Els camins de la poesia són ací a la vora, convé que els assaboriu amb el deler de l’esperit, penseu que No era [TAN] lluny ni difícil.

No hi ha res més reconfortant que un bon assortiment de Besos, ummm!!!, encara que siga per un amor Fugaç. Us agrada la lluna? Sí? Però no us quedeu sols Mirant la lluna. Feu-vos forts, ja sabeu què és això de Que dur que és ser guapo!? Acosteu-vos  i pregunteu-li amb tendresa Què t’angoixa Núria? I quan ella us confesse el seu secret més preuat, Vull ser una Barbie, no la deixeu sola, digueu-li Pensaré en tu, no siga que faça un disbarat.

Amb un llibre a les mans us podeu sentir l’Amo del món, és la millor manera de descobrir Les històries [MÉS] estranyes. Podeu trobar per atzar Uns papers en una capsa, una capsa plena d’aventures, de misteris que us permeten anar a la recerca d'Els dimonis de Pandora o assabentar-vos amb Les urpes del diable quin paper fa el Maligne en l’assassinat del Papa. No en teniu prou? I tant que no, segur que us agradaria saber per què El nostre amic extraterrestreLa pell freda. Que no deu semblar-se a un gripau?

Que no us agraden els clàssics de por? Si penseu que Frankenstein no és un monstre, si penseu que Dràcula no s’espanta de les cabeces d’all, potser haureu d’esperar a saber les Notes finals, o per ventura haureu de tornar a Setembre, sí, Potser a setembre, després de passar un Fi de culs a Mallolca. I mentrestant, durant l’estiu provareu d’entendre la causa de La mort d’en Bunny Munro. Una pista, mireu fixament la portada. No tan fixament, us hi podeu deixar el ulls.

Heu sentit a dir que Qui paga mana? No?, doncs Jo us demane que acaroneu les Columnes de papers, no us penseu que són un Cool: fresc, són més aïna com un Diccionari per a ociosos, una bona manera d’estar Junts i prou, d’estar realment A gust amb la vida. O penseu com Quim Monzó que Tot és mentida? Res d’això, vivim en El millor dels mons, encara que hi haja Mil [I UN] cretins o que Manel Joan i Arinyó escriga Cubaneta meua i en Joan Daniel Bezsonoff ens recorde que va tenir Una educació francesa

Si voleu saber algunes respostes no us amagueu  Darrere d’una cortina. Si voleu saber totes les respostes, descobriu-ne un bon grapat en El perquè de tot plegat o acabareu per lamentar-vos-en i exclamar Uf, va dir ell! abans de conéixer els secrets de L’home manuscrit.

Sabeu què hi ha dins d’una història que es diu De mica en mica s’omple la pica? Oi que no? O potser sí! Potser és una manera dolça de dir Estima com vulgues abans de pronunciar la frase clau Digues que m’estimes encara que sigui mentida, perquè hi ha històries de Dones... i també d’Homes. Perquè si mai penseu que una història d’aventures No és feina de dones és perquè no coneixeu Rosa vermell, detectiva privada o perquè no heu conegut què fa una hacker com Lisbeth Salander en Els homes que no estimaven les dones.

Si algú us parla de meravelles, curiositats i sorpreses i us diu  A paraules em convides, no en perdeu l’oportunitat, deixeu-vos acompanyar per Firmin, un rata de biblioteca que us pot ensenyar on viu El noi del pijama de ratlles. Si deveres heu pensat mai M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc és perquè sabeu que el món és Com una novel·la, i teniu una joia. O és que mai no heu fet un joc de paraules? ¿Sabeu dir tot d’una i sense aturar-vos, sense fer-hi botiges, Tres tristos traumes o si molt convé Tretze tristos tràngols? Proveu-ho, us sentireu molt millor.

¿No us heu preguntat mai qui és Najat El Hachmi, una escriptora amb aqueix nom tan nostrat, autora de L’últim patriarca, guanyadora del premi Ramon Llull de novel·la? Ara teniu a l’abast un rebost ben assortit de tota mena de menges, delícies i llepolies que us esperen perquè en feu un tast. No us quedeu amb les ganes. Són debades, no engreixen, no són pecat i no estan prohibides.
Bon profit!, Per molt anys!


Vosaltres teniu l’última paraula, que ningú la diga per vosaltres. No us quedeu mirant  pel forat del pany. Agafeu un llibre i digueu-hi la vostra al Club de lectura


Podeu consultar ací la referència dels 72 llibres que han ajudat a fer aquest recorregut pel plaer de llegir un llibre...o molts.