Un mampirlà com el braç

La meua paraula de l'Alcover-Moll

graons amb mamperlans

Obrir les pàgines de l'Alcover-Moll (el Diccionari català-valencià-balear, el DCVB) ha estat sempre un plaer gratificant. L'edició en paper, una gran satisfacció. L'edició en línia, un goig a l'abast d'un clic. Hi ha paraules que hi he cercat perquè són exclusives del meu poble (Elx) o de la meua comarca (el Baix Vinalopó), i me n'he sentit orgullós de trobar-les-hi documentades. 

La paraula que vull aportar hui és mamperlà, un mot que pot semblar molt específic (el podeu trobar al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC). Un mot que per ventura ha caigut en desús, fora dels àmbits de la construcció i la fusteria. El mamperlà és el llistó de fusta que es col·loca en l'aresta del graó de les escales d'una casa. A ma casa, mon pare, obrer, sempre havia dit mampirlà, una variant que no documenta el DCVB. El bon home tenia una dita ben bròfega: "Eixe!, eixe té un mampirlà com el braç!". Un significat ben explícit: l'enginy de la saviesa popular enfilat a les bastides.

Altres referències i documentació

• Descripció tècnica: mamperlà
• Joan Veny, en Llengua històrica i llengua estàndard (Universitat de València, 2001), comenta com la paraula mamperlà perd la marca de dialectal per a esdevenir part del lèxic general de llengua. 
• Emili Casanova, en Actes del Dotzè Col·loqui de llengua i literatura catalanes, (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003), documenta la paraula mamperlà com a aragonesisme.