Jo sóc de Google. I tu, de qui ets?

Cinc cèntims,  la nova versió dels quatre quinzets

Els alumnes de l'ensenyament secundari estan habituats a utilitzar les TIC a l'aula, de manera puntual, amb aplicacions didàctiques concretes per tractar temes relacionats amb cada assignatura, o, de forma més  planificada, amb plataformes i llocs webs que contenen seqüències didàctiques completes (Moodle, llocs web de Google, blogs educatius, wikis d'assignatures, portals d'editorials, portals de recursos d'accés lliure i d'accés restringit, etc.). Cada vegada més. I cada vegada són més els professionals de l'ensenyament, els docents, els qui es demanen, els qui ens demanem, quines opcions possibiliten fer una aplicació de les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) de forma més eficaç, més productiva, més formativa, més atractiva, més divertida, més engrescadora.

És una opinió compartida per la comunitat educativa, i avalada per les investigacions recents més rigoroses, que l'aplicació de les TAC comporta també un canvi metodològic important. La introducció d'Internet a l'aula, la realització d'activitats d'aprenentatge que es fan i que es resolen en línia comporta el desplegament de competències i d'habilitats noves fins ara, tant per als discents com per als docents. Metodològicament aquest canvi implica una modificació dels papers tradicionals dels elements bàsics que intervenen en el procés d'ensenyament i de l'aprenentatge: alumnat, professorat i objecte d'aprenentatge.
I com ho fem, tot això?

Google o Moodle

http://blog.cdmon.cat

http://www.thinkfuture.es/

Uf, quin dilema! Hi ha qui ho té clar, claríssim. "Jo sóc de Google", deveu haver sentit més d'un miler de vegades. I la veritat és que qui entra en Google acaba per deixar-s'hi l'ànima. Gmail, G+, Drive, Google Sites, el cercador, el navegador, el calendari (o siga, l'agenda electrònica personal sincronitzada), el traductor, Blogger, YouTube, Google Maps, Google Books, etc. Google deu tenir molta més informació sobre nosaltres que la que nosaltres mateixos som capaços de recordar, endreçar en una història de vida o amanir en un currículum actualitzat. Les dades personals, les amistats i les coneixences, els gustos i les preferències en lectures, en oci, en llocs webs més visitats, etc. Si algun dia volem desfer-nos-en, Google sabrà tantes intimitats nostres que només podrem trencar l'acord amb un divorci traumàtic en el qual sempre perdrem nosaltres.
A molts centres educatius, però, hem optat per treballar amb una plataforma educativa d'accés restringit que s'ha estés amb molta facilitat: Moodle. I no va malament del tot. O molt bé, depén de com ens ho mirem. Fins i tot la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana l'ha implantada recentment com a plataforma contenidora dels cursos de formació de tota mena.

Moodle a casa nostra

Ara fa un any, o gairebé un any, Escola Valenciana i la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant van organitzar les Jornades d'ensenyament i ús del valencià als centres educatius 2012. Intercanvi d'experiències d'educació plurilingüe. M'hi van convidar. I jo, agraït, hi vaig presentar una experiència d'aula: "L'ús de Moodle en secundària: Treball monogràfic d'investigació (TMI)".
Al meu centre, l'IES Doctor Balmis d'Alacant, treballem amb la plataforma Moodle en algunes assignatures.  Actualment hi ha 70 cursos allotjats i desenvolupats en Moodle (o siga, 70 propostes didàctiques que abracen des d'assignatures completes a unitats o seqüències didàctiques i experiències d'aula diverses).

Moodle és una plataforma educativa que té avantatges i inconvenients, que té els seus adeptes i també els seus detractors. Els alumnes de l'assignatura Treball Monogràfic d'Investigació (TMI) --assignatura optativa de 4t d'ESO-- treballen continguts lingüístics, literaris i culturals de tota mena, despleguen les habilitats digitals i exerciten sobretot la comprensió lectora en valencià en la xarxa.
L'amic Voro Gómez (@vorovoro) tingué la paciència i l'amabilitat d'enregistrar la comunicació. Si us ve de gust, feu-hi una ullada.

Treball monogràfic d'investigació i Moodle. Josep M. Escolano from deforenc on Vimeo.

I vosaltres, sou més de Moodle o de Google? Què en dieu, preferiu les plataformes restringides o les plataformes d'accés obert? A qui heu venut la vostra ànima digital? O sou d'aquelles persones que preferiu ocultar-vos en la xarxa amb pseudònims com deforenc o xatofriend, no hi compartiu cap foto, no us doneu d'alta en cap servei en línia i utilitzeu el correu electrònic amb prevenció? Jo, eclèctic de mena, em quede amb el millor de cada casa.

Notícies relacionades

• Què és Moodle
• Principis pedagògics de Moodle
• Curs de Moodle del CEFIRE d'Ontinyent (Xavier Pascual)
• Repositori de Google Drive per a Moodle
• Jo sóc jo i els meus 10 primers resultats de Google (Núvol)
• 12 raons per fer servir un compte de Gmail (Teresa Sáez)