dimarts, 28 de maig de 2013

Jo sóc de Google. I tu, de qui ets?

Cinc cèntims,  la nova versió dels quatre quinzets

Els alumnes de l'ensenyament secundari estan habituats a utilitzar les TIC a l'aula, de manera puntual, amb aplicacions didàctiques concretes per tractar temes relacionats amb cada assignatura, o, de forma més  planificada, amb plataformes i llocs webs que contenen seqüències didàctiques completes (Moodle, llocs web de Google, blogs educatius, wikis d'assignatures, portals d'editorials, portals de recursos d'accés lliure i d'accés restringit, etc.). Cada vegada més. I cada vegada són més els professionals de l'ensenyament, els docents, els qui es demanen, els qui ens demanem, quines opcions possibiliten fer una aplicació de les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) de forma més eficaç, més productiva, més formativa, més atractiva, més divertida, més engrescadora.

És una opinió compartida per la comunitat educativa, i avalada per les investigacions recents més rigoroses, que l'aplicació de les TAC comporta també un canvi metodològic important. La introducció d'Internet a l'aula, la realització d'activitats d'aprenentatge que es fan i que es resolen en línia comporta el desplegament de competències i d'habilitats noves fins ara, tant per als discents com per als docents. Metodològicament aquest canvi implica una modificació dels papers tradicionals dels elements bàsics que intervenen en el procés d'ensenyament i de l'aprenentatge: alumnat, professorat i objecte d'aprenentatge.
I com ho fem, tot això?

Google o Moodle

http://blog.cdmon.cat

http://www.thinkfuture.es/
Uf, quin dilema! Hi ha qui ho té clar, claríssim. "Jo sóc de Google", deveu haver sentit més d'un miler de vegades. I la veritat és que qui entra en Google acaba per deixar-s'hi l'ànima. Gmail, G+, Drive, Google Sites, el cercador, el navegador, el calendari (o siga, l'agenda electrònica personal sincronitzada), el traductor, Blogger, YouTube, Google Maps, Google Books, etc. Google deu tenir molta més informació sobre nosaltres que la que nosaltres mateixos som capaços de recordar, endreçar en una història de vida o amanir en un currículum actualitzat. Les dades personals, les amistats i les coneixences, els gustos i les preferències en lectures, en oci, en llocs webs més visitats, etc. Si algun dia volem desfer-nos-en, Google sabrà tantes intimitats nostres que només podrem trencar l'acord amb un divorci traumàtic en el qual sempre perdrem nosaltres.
A molts centres educatius, però, hem optat per treballar amb una plataforma educativa d'accés restringit que s'ha estés amb molta facilitat: Moodle. I no va malament del tot. O molt bé, depén de com ens ho mirem. Fins i tot la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana l'ha implantada recentment com a plataforma contenidora dels cursos de formació de tota mena.

Moodle a casa nostra

Ara fa un any, o gairebé un any, Escola Valenciana i la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant van organitzar les Jornades d'ensenyament i ús del valencià als centres educatius 2012. Intercanvi d'experiències d'educació plurilingüe. M'hi van convidar. I jo, agraït, hi vaig presentar una experiència d'aula: "L'ús de Moodle en secundària: Treball monogràfic d'investigació (TMI)".
Al meu centre, l'IES Doctor Balmis d'Alacant, treballem amb la plataforma Moodle en algunes assignatures.  Actualment hi ha 70 cursos allotjats i desenvolupats en Moodle (o siga, 70 propostes didàctiques que abracen des d'assignatures completes a unitats o seqüències didàctiques i experiències d'aula diverses).
Moodle és una plataforma educativa que té avantatges i inconvenients, que té els seus adeptes i també els seus detractors. Els alumnes de l'assignatura Treball Monogràfic d'Investigació (TMI) --assignatura optativa de 4t d'ESO-- treballen continguts lingüístics, literaris i culturals de tota mena, despleguen les habilitats digitals i exerciten sobretot la comprensió lectora en valencià en la xarxa.
L'amic Voro Gómez (@vorovoro) tingué la paciència i l'amabilitat d'enregistrar la comunicació. Si us ve de gust, feu-hi una ullada.




I vosaltres, sou més de Moodle o de Google? Què en dieu, preferiu les plataformes restringides o les plataformes d'accés obert? A qui heu venut la vostra ànima digital? O sou d'aquelles persones que preferiu ocultar-vos en la xarxa amb pseudònims com deforenc o xatofriend, no hi compartiu cap foto, no us doneu d'alta en cap servei en línia i utilitzeu el correu electrònic amb prevenció? Jo, eclèctic de mena, em quede amb el millor de cada casa.

6 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta entrada. Gràcies per l'esment i per compartir la comunicació.

    Jo sóc un poc com tu i també tracte de quedar-me amb el millor de cada casa, tot depenent de l'objectiu que vull aconseguir.

    No obstant això, pense que en el món actual tots estem més que fitxats a Internet (uns més que no uns altres, això també és cert).

    Les xarxes socials i Internet en general ens ofereixen unes possibilitat de comunicació immenses i, moltes vegades, quan triem plataformes tancades com Moodle o Edmodo, ens les estem perdent. És per això, que cal tenir clar el nostre objectiu abans de triar l'opció més adequada.

    Personalment, sempre que puc, utilitze serveis oberts, perquè pense que són més fidels a l'esperit revolucionari d'Internet i perquè, ja que no podem evitar estar-hi, almenys són una manera de controlar com hi estem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es treballa amb alumnes menors d'edat, quan es vol tenir en un mateix lloc de forma accessible fitxers amb notes i valoracions, quan treballes en un centre amb un administrador del lloc que matricula els aprenents i en fa el manteniment, quan tots els alumnes coneixen el funcionament del lloc perquè el treballen en moltes assignatures, la plataforma Moodle és un encert. És clar, fora del centre no es poden compartir les experiències, i això és un inconvenient, perquè ja sabem que la base del web 2.0 és compartir i aprendre'n uns dels altres. Per això, la combinació d'eines obertes i de restringides, i com tu dius, l'adequació als objectius de cada situació han de guiar la nostra tria. Gràcies pel comentari

      Elimina
  2. Crec que la gràcia és saber aprofitar tots els recursos que ofereix la xarxa. El Moodle és una fantàstica eina per dirigir una unitat o fins i tot un curs, però és una llàstima deixar d'explorar la quantitat de possibilitats que ofereixen plataformes molt didàctiques i engrescadores (línies del temps, edmodo, mapes interactius amb plataforma de google,etc.)
    És una gràcia, com deia, però també una feinada controlar-ho tot. Moodle, en canvi, ofereix moltes possibilitats en un mateix entorn.
    En segons quins nivells educatius preferisc no treballar amb Google per qüestions de privacitat. Però sens dubte, com bé dius, té una bona quantiat de recursos que possibiliten l'ensenyament cooperatiu.
    Ben mirat, tot és magnífic sempre i quan l'aprenentatge siga significatiu. És qüestió de gustos i perfils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un entorn tancat és profitós per a moltes coses, sobretot per a la gestió acadèmica, més que no per les possibilitats didàctiques. Al cap i a la fi Moodle assumeix en cada desenvolupament d'una nova versió eines també noves, com ara Drive, per exemple. Cada cosa en cada moment. Totalment d'acord. Gràcies pel comentari, Sergi.

      Elimina
  3. De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/


    ara a mes preparem una exposició de fotografies i dibuixos nacionalistes

    ResponElimina