dimecres, 29 de juliol de 2015

Fragilitats molt humanes



Vespra de Sant Jordi del 2015. Capvespre de primavera a la ciutat dels fassers empeltats de patrimonis culturals de tot un poble. Els amics d’El Tempir havien preparat la presentació al Casal Jaume I d’Elx del llibre Tirant, l’heroi fràgil, de Víctor Labrado, publicat per l’Editorial Afers l’octubre passat. Fa uns mesos Josep-Enric Escribano em demanà que en fera de presentador. Em sentí afalagat, certament, i alhora, era una gran responsabilitat, perquè la gent d’El Tempir és la meua gent, perquè Víctor Labrado és un amic i perquè els seus escrits marquen fites en la biografia fràgil del nostre país. Sí, és clar, i també era un repte perquè Elx és el meu poble (encara que tothom sap que no és un poble sinó una gran ciutat). 


La millor companyia per a celebrar la festa de la lectura: Víctor Labrado, Tirant fràgil, El Tempir, el Casal Jaume I d’Elx i el públic que assistí a l’acte en comptes de ser a casa donant de berenar als xiquets, fent el dinar de demà, llegint estirat al sofà o fent spinning al gimnàs. 


Prèvia

Oi que alguns de vosaltres sou mestres? Farem una activitat de creació d’expectativa. Vejam com anem de coneixements previs sobre el Tirant. Això sí, són preguntes que no entren en l’examen. 
  • Heu vist mai una gàbia tan gran com una casa? Quin ésser penseu que pot haver-hi dintre?
  • Per què creieu que després d’uns fets transcendentals de la novel·la el narrador diu de Tirant que “E cascun dia se mudava de robes, mas no les calces”?
  • Què us suggereix la frase dita per Tirant: “La mia cama entrà entre les vostres cuixes, e lo meu peu tocà un poc més avant, lla on la mia amor desitja atènyer felicitat complida”?
  • Com us imagineu el rei Escariano, el rei africà, enemic de Tirant? Alt, polit, rabassut, esquifit? Com deu ser?
Qui no s’enjogassa amb uns personatges que es diuen Plaerdemavida i La Viuda Reposada? Qui no se sent atret per un heroi capaç de véncer mil enemics amb estratègies enginyoses? Qui tanca els ulls davant un viatge pel segle XV des de la Bretanya fins a Constantinoble? Qui no sent curiositat davant unes bodes sordes que són com fer Pasqua abans de Rams? O qui no queda atrapat quan els personatges es repten en camp clos a tota ultrança? És ben fàcil que una novel·la amb aquests ingredients no captive els lectors des de la primera pàgina fins a l’última. Compartim un recorregut breu per les pàgines de Tirant lo Blanc? Som-hi.



Cap comentari:

Publica un comentari