dijous, 21 d’abril de 2011

Com evitar la mort per PowerPoint

De vegades invertim un temps que no podem malbaratar a cercar recursos en la xarxa, a veure vídeos que algú ens ha aconsellat que mirem o a posar en pràctica una aplicació digital que algú diu que ha vist que algú ha fet funcionar estupendament en una classe.
Pels fòrums i blocs de ca Internet corre una expressió des de fa algun temps que convé tenir present cada vegada que fem una presentació, “la mort per PowerPoint”, per a evitar de caure-hi, per descomptat. ¿No us ha passat mai, com a públic, que la profusió de text de les diapositives ha fet que desistíreu de seguir el que deia el ponent? ¿No us heu sentit inútils com a ponents quan provàveu d’explicar una diapositiva farcida de text que el públic ja havia llegit perquè és capaç de llegir més ràpid del que vosaltres explicàveu? No sé si fou Alexei Kapterev qui va encunyar l’expressió de “morir per PowerPoint", però us passe una presentació seua que hi ha a Slideshare que en parla d’una forma molt clara, entenedora, si més no. Per cert, si encara us baralleu amb l’anglés en la gran teranyina, feu servir com a navegador Google Chrom, us traduirà qualsevol pàgina escrita originàriament en qualsevol llengua amb un clic de ratolí.
Ahir, mentre repassava un llibre que un bon amic m’havia fet arribar, Metodologies, eines i estratègies TIC per a una educació multicultural a l’ESO, de Núria Alart i altres, publicat per l’editorial UOC, vaig entropessar amb un parell de portals que em dugueren fins a ca Carles Caño. Ja ho sabeu, entreu en un lloc i d’allà estireu el fil de la teranyina i n’arribeu fins a un altre de diferent que, com en aquest cas, supera en qualitat l’anterior.
Pel desembre del 2010, els amics d’Un entre tants, van organitzar una sessió de formació que tenia com a punt únic el Petxa Kutxa. I clar, aquest nom crida l’atenció de tothom. D'allí, en van eixir alguns exemples força interessants. Jo no vaig poder assistir-hi, però em vaig interessar pel tema: un format de presentacions que també s’anomena 20x20, o siga 20 diapositives que es passen en un temps limitat de vint segons cada una, un format molt àgil perquè la durada de la presentació és exactament de 6 minuts i 40 segons. Per tant, quan em vaig trobar amb el vídeo de Carles Caño que parla del Petxa Kutxa la curiositat em va guanyar. I vaja, la sorpresa va ser d’allò més agradable! Feu-ne la prova.

I si voleu veure’n un altre exemple pràctic ací teniu una altra explicació que té com a tema l’Elaboració de presentacions amb format Petxa Kutxa. Tot molt clar i didàctic i si obviem les referències concretes als destinataris del Bages, l’experiència és aplicable a tot arreu.

Però ací no s'acaba la cosa. Si acompanyem el Carles Caño amb les seues experiències compartides en Vimeo podem veure com traure rendiment a una presentació senzilla, sense gaire pretensions, però molt ben feta. O com millorar una diapositiva. O com incloure efectes de vídeo en una presentació. O si voleu saber en 20 segons quines característiques ha de tenir la millor diapositiva per a un PowerPoint.Tota una sèrie de recomanacions senzilles, fàcils d'aplicar i molt efectives. I ja per a finalitzar aquesta passejada, un gran invent per als que lligen les coses que diuen, o per als que volen tenir una xulla davant mentre fan una explicació: el teleprompter, una aplicació en línia senzilla que ens permet regular la velocitat amb què volem que avance el text, podem combinar el fons de la pantalla i el color de la lletra. 

Si vas a leer en una presentación, usa un teleprompter from Carles Caño on Vimeo.

Si mai voleu saber alguna cosa, pregunteu en ca Internet, hi trobareu grans mentides i algunes veritats. Saber destriar és cosa nostra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada