divendres, 23 de setembre de 2011

Tot un caràcter: llibres bons de llegir que encara no m'he llegit



Llig Caràcters, número 56, probablement amb retard, perquè la portada diu "estiu 2011" i, de l'estiu, en queda ben poc. Fa goig saber que tenim una revista dedicada a aventar les novetats literàries en llengua catalana des del País Valencià.

Si feu una ullada a les pàgines d'aquest exemplar us trobareu, com és habitual, entrevistes fetes a autors que paguen la pena (no deixeu de llegir, ací, el diàleg amb Ramon Solsona a propòsit de L'home de la maleta, premi Sant Jordi 2011), comentaris i ressenyes de llibres que encomanen els punts de vista de qui els glossa, articles d'opinió i novetats bibliogràfiques que ens duen de la mà pels aparadors i les prestatgeries dels llibres editats recentment. Una bona manera de no perdre's pel camí. 

En aquests casos, com en gairebé tots els que tenen a veure amb els gustos i les preferències, cadascú hi fa la tria que més li agrada. Gustau Muñoz ressenya Biografies parcials (2). Nascuts abans de la guerra (editorial Afers, 2011), de Xavier Serra, un autor de qui alguns amics han fet grans elogis davant de mi en molt poc de temps. I jo em fie de les recomanacions dels amics, sobretot si coincideixen en les opinions persones d'àmbits diferents i de tendències i gustos literaris divergents, o com a mínim, no coincidents. Això és un bon símptoma: potser és així com s'arriba a la certesa de les afirmacions. Si més no a una "certa" certesa. Jo encara no m'he llegit l'anterior: Biografies parcials. Els 70 al País Valencià (Ed. Afers, 2009). El tinc en llista d'espera. Ara m'hauré de llegir els dos alhora, probablement en l'ordre invers al de publicació, com algú que conec m'ha recomanat.

Diuen que Xavier Serra escriu biografies com si escriguera novel·la. Pel que n'he espigolat, m'interessa l'estil, sens dubte, i també m'interessa compartir la coneixença d'un grup de persones, tot hòmens, d'altra banda (Josep Antoni Comes, Doro Balaguer, Josep Iborra, Pere Maria Orts, Vicenç M. Rosselló i Germà Colón), que han aportat els seus esforços i coneixements des d'àmbits com la geografia, la història, el món editorial i religiós o la política, per exemple, a la construcció del País que tenim a hores d'ara. Una contribució que feren, i que alguns encara fan, en uns moments històrics d'una dificultat comprovable. Es tracta, sens dubte, de persones que paga la pena de situar, en un lloc especialment destacat i per mèrits contrastats, dins l'univers simbòlic cultural dels valencians. I d'això, no en tinc dubte, Xavier Serra, pel poc que el conec, deu haver-ne fet una faena ben feta. Ho confirmaré en fer en deures.

Unes pàgines més avant llig un article de Jordi Muñoz sobre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, Editorial Afers, de Vicent Flor. Més llibres que no m'he llegit. Casualitats, tu. Fa menys de vint-i-quatre hores que l'amic Jordi Davó el duia a les mans i n'hem parlat, com si fóra una premonició del futur que se'ns posarà al davant, sense saber-ho, és clar. Una portada cridanera, provocativa. Me l'apunte en la llista, però al pas que vaig no donaré l'abast. Incerta glòria, la magnífica novel·la de Joan Sales, em té captivat (o captiu, però satisfet) en la pàgina 425 i ara toca fer-hi una aturada obligada: les prioritats prosaiques de la vida quotidiana manen més que els plaers de l'ànima.


Pàgines finals de Caràcters. Una altra bona notícia: Josep Antoni Fluixà diu que Columnes de paper, de Voro Vendrell (Perifèric edicions, 2010) arreplega articles que agradaran als jóvens lectors. Jo també ho crec (i aquest sí que me l'he llegit!), perquè sóc optimista de mena, però no deixa de ser una opinió de lector "adult", de lector que té ganes de llegir. Per això, si fem que els més jóvens que nosaltres tinguen ganes de llegir una columna després d'haver-se'n quedat amb ganes amb la primera, tindrem una part de la faena feta. Algunes persones estem obligades a fer-ho. Això també són deures que em corprenen.


1 comentari:

  1. Moltes gràcies amic meu però unes recomanacions tan assenyades.

    Des d'Elx...

    ResponElimina