dimecres, 6 de febrer de 2013

Gràcies, senyor Puyal



La prèvia

Estava anunciat per tot arreu: Joaquim Maria Puyal vindria dimarts 5 de febrer a la Universitat d'Alacant i faria una conferència amb el tema "La transmissió dels discursos des dels mitjans de masses". Un esdeveniment d'assistència obligada per a les persones que el segueixen en les transmissions radiofòniques de Catalunya Ràdio (les molt conegudes TDP, transmissions d'en Puyal). Però no sols per als interessats en el futbol, no, perquè el periodista Puyal és més que un comentarista esportiu, és més que el comentarista radiofònic (ara en diuen conductor) dels partits del Barça. Puyal crea expectació.


El vestidor

Breument. Puyal és llicenciat en periodisme, doctor en lingüística, doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Ha rebut el reconeixement de les institucions i de la professió amb premis prestigiosos de tota mena. Va presentar en televisió (TV3) programes com Vostè jutja, La vida en un xip, El joc del segle o Un tomb per la vida que alegraren la vida de tota una generació. Ha publicat recentment Aicnàlubma (2011), un llibre que parla de la seua professió.

Els qui coneixem la trajectòria professional d'en Puyal sabem que és un periodista esportiu exigent amb la seua faena i amb la de tot l'equip de col·laboradors que l'acompanyen en cada transmissió del Barça. La gent que ha treballat i que treballa al seu costat en reconeix el mestratge, i fan bé quan el prenen de model, de model com a periodista i de model de comportament en les normes d'ús lingüístic, de model de correcció lingüística. Les locucions de Joaquim M. Puyal són un exemple d'organització del discurs oral no planificat, impecable en la coherència, profusament i variadament cohesionat i d'una correcció lingüística admirable.

Paraula de TDP

Ho confesse. No m'agraden les transmissions esportives. No m'agraden les transmissions de futbol.  No m'atrau gens ni mica el xivarri que se sent cada diumenge de vesprada en les ones de ràdio, que es veu en els canals de televisió o en les pantalles múltiples d'Internet. No obstant això, jo ho confesse: m'he passat vesprades senceres apegat a la ràdio perquè parlava en Puyal. I no veges tu quin goig descobrir #noiestwitterBarça i @laTDP! Tot això i molt més és l'efecte Puyal.



Al llarg de les transmissions tinc la percepció que en Puyal s'ho passa d'allò més bé, en gaudeix amb cada comentari. Els aficionats al futbol i els seguidors ocasionals reconeixem la passió amb què treballa. Notem l'autoexigència i la rigorositat amb què selecciona els comentaris, lloem la tria del lèxic més adequat, aplaudim la introducció d'una frase feta adient per a descriure una passada de Xavi, un xut de Messi o una jugada magistral de "Don" Andrés. Fins i tot acceptem de bon grat la intromissió de les falques publicitàries de "laCaixa", l'entitat que paga part de la seua faena, perquè no són sentides de manera estranya en el discurs, no grinyolen enmig d'un retret a Puyol o d'una lloança justa al defensa de l'equip contrari. Puyal és el millor exemple que conec en català de construcció d'un discurs oral improvisat, adés monogestionat, adés plurigestionat. Puyal és un exemple de comunicador eficaç, arriba a la gent, ens captiva amb les paraules i una vegada ens ha encisat ja no podem desfer-nos-en, ja no volem desfer-nos-en. En volem més. 

El matx

Deu ser una deformació professional. Sóc un analista curiós de les habilitats comunicatives de la gent que m'envolta. Per això, ahir, a la Universitat d'Alacant, m'interessava el contingut de la conferència, però m'atreia especialment veure "l'actuació" en directe d'en Puyal. Els mitjans de comunicació tenen una força social impressionat, molta més de la que ens pensem. La sala era a vessar: no hi cabia ningú més, la gent era asseguda per terra, dempeus, recolzada en les parets. Jo tenia la meua primera classe de pràctica de l'assignatura acabada d'estrenar Llengua catalana i planificació lingüística. Vaig canviar la classe per l'assistència a l'acte, amb els alumnes, per descomptat. No me'n penedisc gens ni mica. Crec que fou una bona inversió. I espere que els alumnes ho vegen també així. 

El discurs d'en Puyal fou molt acadèmic, ja ens en previngué només començar. Després, agraí les paraules de presentació del doctor Brauli Montoya i la presència del públic. Demanà disculpes per preferir parlar sense jaqueta. Se la llevà. Demanà permís per alçar-se i parlar des del faristol. Fou la manera de fer-se amb el lloc, d'adaptar-se al medi, de compenetrar-se amb el públic, de marcar el seu espai i de controlar necessàriament la situació. Per la sala circularen precisions sobre el poder dels mitjans, anàlisis de la subversió del poder, lloances de la curiositat humana, valoracions sobre l'engany perpetrat mitjançant les paraules, judicis assenyats sobre el valor de mesurar l'índex d'audiències. Les paraules fluïen amb la cadència d'una veu acostumada a parlar en públic, les pauses -justes, mesurades, estratègiques- revestien el discurs de solemnitat i encís a parts iguals, els gestos eren frases impreses en els solcs dels anys viscuts, els moviments de les mans  (estudiats o naturals?) eren la batuta que dirigia l'orquestra de la seua ànima, el frec dels fulls que llegia era una banda sonora inaudible i alhora visible, el deteniment en els apartats que encapçalaven cada idea marcava la represa del ritme ascendent. I anà descabdellant el fil fins que públic i conferenciant se sentiren plenament satisfets, ben nodrits amb les paraules dites. Paraules del mestre Puyal. Puyal, mestre de paraules.


El postmatx: com escapolir-se de l'escomesa

Tenia pressa. Havia d'agafar un tren cap a Barcelona. Només vam tenir uns minuts per a fer-li un parell de preguntes. Li n'hauríem fet un grapat, sobre ell, sobre el Barça, sobre els mitjans de comunicació en català, sobre el model de llengua als mitjans de comunicació. Fotos, encaixades de mans. I un reguitzell de preguntes sense resposta.

- Senyor Puyal, què pensa de l'evolució del model de llengua en els mitjans de comunicació en català?

- Com creu vosté que es pot harmonitzar un estàndard oral convergent per als diferents mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans?

- Com a membre de la secció filològica de l'IEC, quina permeabilitat té l'IEC a les innovacions lingüístiques procedents dels mitjans de comunicació?

- La corresponsal Marta García sempre respon bona vesprada en les connexions que comencen amb la salutació bona tarda des dels estudis de Catalunya Ràdio. Com valora, des del punt de vista lingüístic, la presència de Marta García en l'equip de periodistes esportius de Catalunya Ràdio? 

- Sovint s'acusa els periodistes esportius de ser els que menys preparació lingüística tenen. Sembla com si es volguera dir que es mouen en la professió més per la passió per l'esport que per la passió de contar l'esport. Quin pes té el llibre d'estil en el model de llengua dels mitjans de comunicació esportius? Són rigorosos els professionals en la seua aplicació?

- La irrupció de nous mitjans de comunicació no ha minvat el seguiment de les transmissions esportives de ràdio, si més no, es tracta d'un fet constatat en el seu cas. Com s'explica açò?

- Segurament en parlarà bé, perquè l'acaben de fer soci d'honor del grup. Però, com valora l'aparició en la xarxa de grups com #noiestwitterBarça? Què té d'especial aquest grup inicialment de dones, encapçalat per persones de prestigi reconegut com Laura Borràs?

L'home que patentà l'expressió escapolir-se de l'escomesa  i que ens ensenyà què volia dir i en quins contextos s’emprava no pogué respondre aquestes preguntes. Tant se val: no s’escapolí de l’escomesa com si fóra un fugitiu. Hi deixà el rastre de les seues paraules perquè sabérem respondre'ns a nosaltres mateixos. De vegades, com ell digué, les preguntes són més importants que les respostes.

Moltes gràcies, senyor Puyal.


Notícies relacionades


8 comentaris:

  1. A mi em passa com a tu, que no m'agraden els partits radiats, però a voltes torne de la UA sentint a Puyal per la ràdio, més atent a la forma que al fons. Un exemple d'espontaneïtat i de creativitat verbal va ser la locució d'aquest estratosfèric gol de Messi contra el Getafe:
    http://youtu.be/FnsuJxmI5U8

    ResponElimina
  2. I el que té de bo en Puyal és que dos segons després d'un comentari apassionat d'un gol de Meesi es recompon de l'emoció i torna a la narració, amb detalls, distesa, tranquil·la, mesurada. Puyal és un home de futbol, però també de les paraules

    ResponElimina
  3. Ja ho has dit, un mestre, el Quim Puyal. Sempre és un plaer escoltar-lo o conversar amb ell, siga quin siga el tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que tenen de bo els bons comunicadors: fa gust sentir-los, fa gust escoltar-los. No era Fuster qui deia "Parla català? Vejam què diu", en aquest cas vindria bé dir: "Parla Puyal, vejam què diu".

      Elimina
  4. Josep, ja saps que no sóc gens de fútbol, però sí que ho sóc i molt de Puyal. Des de l'època dels programes de TV3 que el tinc per un dels grans comunicadors i un mestre de la paraula i de la comunicació.
    La conferència haurà estat tot un goig per als alumnes; la millor classe que es pot demanar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament: no me'n penediré, d'haver canviat la classe per la conferència. Quina cosa pot ser més pràctica que participar de la llengua real, de la llengua en la manifestació oral més pura que és la paraula dita? Per a ser la primera classe no està gens malament, oi? Gràcies pel comentari, amic

      Elimina
  5. JOSEP: M'HAN AGRADAT MOLT LES TEUES PARAULES. SÓN A L'ALÇADA DE LES DEL MESTRE PUYAL. DE VERITAT. LES SENT COM A PRÒPIES I NO SABRIA DIR-HO MILLOR.
    EN EFECTE, LA CONFERÈNCIA FOU UN REGAL; PARAULES PRECISES, PAUSES MESURADES, SOMRIURE CÀLID...
    HEM TINGUT LA SORT DE PODER COMPARTIR UN MOMENT D'AQUELLS QUE ENS FARÀ GOIG RECUPERAR DE LA MEMÒRIA.
    UNA ABRAÇADA

    ResponElimina
  6. I també tenim la sort de saber que el tindrem en les ones per molt de temps. Mentre radiar un partit siga divertit per a ell, ho continuarà fent. Jo el seguiré, no tant pel Barça, que a pesar dels mèrits i dels gustos personals pot estar molt bé, sinó per la manera que té de gestar eixe discurs directe, natural. Un regal, com tu dius. Gràcies pel comentari

    ResponElimina