dimecres, 27 de febrer de 2013

Pecats i virtuts per a ComparTIC

Dissabte 23 de febrer se celebrà a la Universitat d'Alacant la 5a Jornada #ComparTIC, promoguda per la Xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en Valencià Unentretatns, amb la col·laboració de la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant (UEM) i l'Institut Universitari de Filologia Valenciana (IIFV).

El programa era ben atractiu: una ponència marc, presentació d'experiències, realització de tallers pràctics, taula redona per a l'intercanvi d'opinions. I dos eixos vertebradors: la utilització de les TIC com a instrument de canvi metodològic i la incidència en l'aprenentatge plurilingüe en el context educatiu valencià. Tots els ingredients necessaris perquè el dissabte fóra profitós.

(Si voleu, podeu llegir-ne una crònica apressada escrita el mateix dia, o podeu consultar la pàgina d'Unentretants on teniu tota la informació detallada, amb aportacions dels ponents i de la interacció a Twitter #ComparTIC).

Decàleg de valoracions sentides, escoltades, intuïdes, meditades i, en bona part, compartides.
  1. L'ús de les TIC associades a l'àrea de Valencià: llengua i literatura i a les àrees que es vehiculen en valencià fa visible en la xarxa i a tot arreu la faena dels professionals que s'hi dediquen. 
  2. La utilització de les TIC és un acte voluntari per part del professorat (això diuen alguns). Cada dia és menys voluntari i més habitual. Ensenyar una llengua, o amb una llengua, que no sempre és ben valorada socialment, i ensenyar unes eines, o amb unes eines, que no sempre són acceptades per la comunitat educativa ens uneix en una mateixa causa.
  3. La utilització de les eines digitals a l'aula comporten un canvi metodològic amb implicacions positives en l'aprenentatge (també en el lingüístic, o especialment en el lingüístic; en qualsevol llengua). 
  4. Si el canvi metodològic el lidera o l'impulsa o el promou o el comparteix amb altres el professorat de l'àrea de valencià i les àrees que fan servir el valencià com a llengua vehicular, els resultats seran altament beneficiosos per a l'ensenyament en valencià.
  5. El canvi metodològic no significa renunciar a tot allò que solem fer habitualment, ni de bon tros: canviar metodologies vol dir introduir actuacions que milloren la nostra percepció de l'aprenentatge en els alumnes.
  6. Les TIC ens ajuden a fer el canvi metodològic, però no són un canvi en si mateix. L'enlluernament per allò que és nou esdevé un miratge passatger, en els docents i ens els discents.
  7. La llengua base de l'aprenentatge en el nostre sistema educatiu ha de ser el valencià. L'aprenentatge en valencià, en la llengua socialment minoritzada, és l'única garantia que la població valenciana escolaritzada aprenga la llengua pròpia amb prou garanties perquè esdevinga, com a mínim, bilingüe en les llengües oficials. 
  8. El Decret de plurilingüsime promogut per la Generalitat Valenciana (DECRET 127/2012) no resol la situació de subordinació del valencià i de reducció dels àmbits d'ús, fins i tot en l'ensenyament. La intenció oculta (o no tant) del legislador és afavorir un sistema educatiu bilingüe en castellà i en anglés. Qualsevol opció que desvincule l'accés al plurilingüisme mitjançant la llengua subordinada en una situació de llengües en contacte inexorablement desemboca en la substitució d'aquesta llengua.
  9. L'intercanvi d'experiències ens ajuda a reforçar els aprenentatges que fem per iniciativa pròpia. La comunicació d'allò que cadascú fa permet reflexionar sobre la pròpia pràctica. La compartició de coneixements cohesiona el grup. La relació personal entre individus que tenen objectius semblants o comuns fa entendre les opcions dels altres com a complementàries de les pròpies. 
  10. La creació d'espais, àmbits i ocasions per a interactuar professionalment en un clima cordial, ric en matisos i en aportacions és imprescindible per a encarar un present incert i un futur imperfecte en el món educatiu, amb l'ajuda de les TIC o sense.
En la 5a Jornada "ComparTIC" vaig fer una aportació modesta sobre una experiència (un projecte) de treball docent col·laboratiu vinculat a un llibre de lectura (Juli Capilla, Tabarca. Una aventura per la Mediterrània, Ed, Tabarca) que es realitza mitjançant l'eina Multitasques web (MTW). Amb quines intencions?
  1. Promoure la lectura extensiva i les activitats de comprensió lectora vinculades a una obra literària en valencià.
  2. Fer de la lectura de llibres l'eix de treball col·laboratiu entre diferents àrees.
  3. Crear un espai de formació compartit entre el professorat del centre per a l'ús de les TIC i la utilització del valencià com a llengua vehicular.

www.tarragonaradio.cat
També vaig apuntar (ho vaig intentar, perquè teníem el temps limitat) un reguitzell d'idees esparses sobre les possibilitats d'aplicació real del plurilingüisme a la ciutat d'Alacant. Ho fiu sense ànim de ser-ne exhaustiu ni d'assentar les bases de cap teoria pròpia. En aquest sentit, vaig establir un paral·lelisme, des d'una posició agnòstica i respectuosa amb la tradició catòlica, entre els pecats i les virtuts del plurilingüisme, una analogia gens virtual si pensem que podem estar temptats de quedar-nos només amb els pecats i menystenir-ne les virtuts. Podeu fer-ne una ullada a la presentació.
  1. Aprendre en valencià a Alacant, en l'ensenyament secundari és, si més no, una virtut estranya. Més aïna es considera un pecat que l'administració pretén ocultar. Molt poca gent coneix les possibilitats que té el nostre sistema educatiu; es promociona poc i malament per part de les institucions que en tenen responsabilitat.
  2. A Alacant hi ha centres que fan ensenyament en valencià. I de qualitat. Els docents que s'hi dediquen tenen moltes virtuts (temprança, diligència, paciència, etc.), condicions necessàries per a fer un esforç pedagògic que només reconeixen les persones més implicades (famílies i alumnat) i alguns companys de professió.
  3. L'alumnat realment bilingüe en les llengües oficials i predisposat al plurilingüisme en una llengua més, o en dues, és aquell que  ha tingut el valencià com a llengua base per a l'aprenentatge.
  4. Les noves directius sobre el plurilingüisme no faran que cresca l'aprenentatge en valencià: és una il·lusió vana pensar que es garantirà (o siga, que s'exigirà i es controlarà) que tots els centres facen un programa amb una àrea en valencià com a mínim. Si no s'ha fet fins ara (que és obligatori en dues àrees en l'ensenyament secundari), per què s'ha de fer a partir d'ara? La legislació d'ara té més valor que l'anterior? Qui no ha exculpat els seus pecats?
  5. Les TIC no són pecat. I si ho són, cal pecar per a conéixer-ne també les virtuts. 
  6. No utilitzar les TIC a l'aula sí que és un pecat, probablement el d'accídia, perquè és una acció que implica l'ocultació de la realitat de l'entorn a l'àmbit educatiu.
  7. Vincular les TIC i l'ús del valencià com a llengua per a l'aprenentatge és un orgull, cosa que de moment no és cap pecat.
  8. L'ús de les TIC per part del professorat pot engrandir el pecat de supèrbia, la qual cosa se supera amb les bones pràctiques, amb la humilitat de considerar-se "un entre tants". 
Entre ser virtual i ser virtuós, amb què us quedeu? O sou realment pecadors i pecadores? Fem-ne un pensament, amb virtuosisme professional.



http://dlc.iec.cat





13 comentaris:

  1. No podia ser un recull d'idees i conclusions més complet ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa llarg. Ja me n'he penedit. Gràcies, companya de ponència.

      Elimina
  2. Gràcies una altra volta per la crònica. Compartisc tots els punts.

    ResponElimina
  3. Molt d'acord amb tot el que dius al decàleg i a la crònica de la jornada, encara que no vaig poder asistir a toes les sessions.

    ResponElimina
  4. Efectivament, Josep, cal pecar per conéixer-ne les virtuts. És una molt bona conclusió! Gràcies per la crònica! Ara em sap una miqueta menys greu haver-me perdut el Compartic!

    ResponElimina
  5. Tant de bo tots els pecadors foren com tu, Josep!

    Un apunt excel·lent!

    Per cert, m'agrada moltíssim la foto que tens de fons al teu blog :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imatge: un bancal amb un planter de palmeres sense escarmondar (mireu DCVB) de mon oncle Blai, al Salobre, a l'altra banda de la vereda (llegiu "verea"), entre la Foia i el Molar, ma casa pairal: el Camp d'Elx.

      Elimina
  6. Diuen que en el pecat duem la penitència. No, si al final ens farem devots d'ídols virtuals. Mireu com pesa el llenguatge metafòric assentat sobre imatges religioses! Recorde haver llegit amb autèntica devoció un llibre que es deia "Hem perdut l'Oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica", de Salvador Alsius, i al qual recórrec en moltes ocasions perquè aporta informació lingüística i cultural de molta utilitat.
    Gràcies a vosaltres pels comentaris. Pecarem, doncs.

    ResponElimina
  7. Gràcies Josep Manel, una abraçada virtual però ben real :)

    ResponElimina
  8. A tu i a totes les persones d'1entretants que sou cada dia més i millors.

    ResponElimina
  9. Hola Josep M.:

    Sóc Juli Capilla. Gràcies per treballar el meu llibre. Ja saps que estic a la teua disposició, per allò de Tabarca.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tabarca, l'illa dels valencians meridionals. Haurem d'esperar una miqueta fins que el projecte avance

      Elimina