El dia 8 de març és una bona data per a fer activitats de promoció lectora.
Com cada dia. El dia 8 de març se celebra el dia de la dona. Com cada dia. No
m'agraden gaire les celebracions d'un dia. El dia 8 de març pot ser una excusa,
una ocasió propícia per a fer que s'escolten les veus de les escriptores que
s'expressen en català.
Fa poc vaig abjurar de Photopeach perquè per Nadal els responsables de la cosa feren una sèrie de
canvis en la plataforma i vaig perdre totes les presentacions que hi
tenia. Faena debades. I no obstant això, ara hi torne. Contradiccions. Més contradiccions al muscle.
He utilitzat fotos de les escriptores que hi ha a la xarxa, sí, i totes deuen tenir un propietari que les ha fetes, les ha publicades i les ha posades al meu abast i al de tothom. A tots els autors i autores, el meu agraïment. També he fet servir unes fotos procedents d'un treball realitzat per mi fa un temps amb l'àlbum digital Hofmman: un procediment de realitzar àlbums digitals amb una eina d'escriptori. Ara que som en el web 2.0, camí del web 3.0, parlar del web 1.0 sembla una frivolitat i estar passat de moda. El cas és que les pàgines d'aquell àlbum Hofmman m'han servit per a il·lustrar una part de la presentació de les escriptores que s'expressen en català. I les he emprades perquè m'agraden. La resta de fotos són una mostra de pòsters al més pur estil tradicional (paper d'estrassa, fotos, títols escrits amb retolador gruixut i textos retallats i apegats) realitzats per alumnes de l'institut doctor Balmis fa un parell d'anys amb motiu d'una celebració similar a la que ara fem. Una mostra que l'era digital no arracona les pràctiques tradicionals. Ni les estigmatitza. Ni les ha d'esborrar de la pràctica didàctica, més aïna al contrari, les ha d'integrar i es poden compaginar.
Imatges d'ací i d'allà, textos originals de les veus de les escriptores, música de Teràpia de Shock i un fil narratiu en 3 minuts que ens ajuden a visualitzar una part de la literatura catalana recent.
La veu de les escriptores en català en PhotoPeach
XII
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Maria Mercè Marçal
coronació
I
potser per assolir el cim
no has de badar massa.
potser has de desar dins dels ulls
la imatge eterna de la neu
i la filigrana del gel
sobre la pedra eixuta.
II
fes per no oblidar,
l'efímera transparència de l'aire
que un instant tremola
sobre la vall plena de somnis
i el fràgil vol d'un insecte d'or
que sobre una prímula proclama
el pas breu de la primavera
anna montero, el pes de la llum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada