Els països de Becky, na Coloma Alba

En un país molt llunyà, a l'altra banda del món, allà on els animals duen noms com cangur, ornitorinc, escurçana i peix pedra, i els nadius s'anomenen aborígens, vivia un mallencó ros d'ulls clars que un dia travessà els oceans carregat de gàbies imaginàries plenes d'aus migradores de molt bells cromatismes: una calàndira cantora com un rossinyol, un baldrigot fort com un roure i de molt mal geni, una grua bella i amable, una canària serena i callada, un aguiló lliure com el vent, una coloma dolça com la mel, una gavina blanca com la neu i un gabre collverd que no sabia ben bé com era. Un bon dia, després de molts anys de viure al país dels fassers i els dàtils, el mallencó, que ja era un home fet i dret, pensà que era hora d'alliberar les aus que tenia engabiades a la cambra de sa casa. Pensà i pensà i decidí parlar amb les aus que l'havien acompanyat durant tota la vida, en aquesta i en totes les seues reencarnacions passades. I els digué: "què és el que més us estimeu en la vida?", i a cadascuna ho féu en una de les quatre llengües que els havien acompanyat, segons la relació que havien mantingut. L'home procedent del continent austral esperava respostes molt diverses i assenyades, però com si les aus s'hagueren posat d'acord, fins i tot el gabre collverd, digueren totes a una veu, en el valencià d'Elx, el castellà d'Oriola, l'anglés de Sydney i el francés de Marsella: "volem que sigues feliç, volem que sigues lliure i que ens estimes com nosaltres t'hem estimat i així nosaltres també serem lliures". I l'home, desconcertat perquè el seu tresor li havia parlat tan clar, esclatà en plors, i encara ara, de tant en tant, li regalimen unes llagrimetes quan recorda la trobada a la cambra de dalt, abans que obrira les portes de les gàbies i les aus migradores s'enlairaren cel amunt i terra avall, qui sap si per tornar demà mateix.

I ara, si us abelleix, podeu llegir més avall la presentació del llibre de Joan-Carles Martí i Casanova, Els països del tallamar (Edicions Documenta Balear, 2013), celebrada  a la delegació de l'IEC d'Alacant, a la SEU universitària Ciutat d'Alacant, el dia 23 d'octubre de 2013, amb una trentena llarga d'assistents, unes paraules de benvinguda oferides pel Dr. Brauli Montoya, director de la delegació de l'IEC, qui ens delectà amb la lectura d'un passatge sobre fonètica anglesa carregat d'erotisme, i unes paraules de l'autor que foren molt ben rebudes. I si voleu fer-me cas, no llegiu més coses sobre el llibre: llegiu-vos el llibre (no me'n duc cap comissió, en tinc prou amb l'amistat de l'autor).

Na Coloma Alba