Orgègia és
una partida rural d’Alacant travessada en la part més meridional per l’autovia
A-70. Fita pel sud i sud-est amb el barri del Pla del Bon Repòs, amb Bonavista
de la Creu (Vistahermosa) i amb les llomes de Joan XXIII, a l’acabament
de la Via Parc abans que desemboque a l’avinguda de Dénia. Pel nord i nord-oest
conviu amb els terrenys de la Llar Provincial, la partida de les Paulines i el
barranc del Palamó (o barranc d’Orgègia).
Es tracta d’una àrea que
comprén bàsicament el tossal d’Orgègia, en les llomes del qual s’ha realitzat
una actuació medioambiental mitjançant un bosc metropolità que ha revitalitzat el paratge. La reforestació s’ha fet amb
arbres com la carrasca, el pi mediterrani, l’olivera (n'hi ha un exemplar centenari en la zona) i el gorrofer. També abunden els arbusts de sotabosc
i les herbes aromàtiques com el romer o romaní. Cal remarcar la conservació
d’un arbust com ara la murta,
del qual hi ha exemplars d’una alçària comparable a la d’un arbre ben
desenvolupat. Prop del barranc hi ha localitzada una torre del segle XVI, de la qual només es conserven la planta quadrada i els
carreus de les cantonades.
També és coneguda la zona
perquè hi ha una Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR),
gestionada per EMARSA (Empresa mixta de
aguas residuales de Alicante) i que contrasta amb l’entorn natural del
paisatge.
Més enllà de tot allò que s’hi
veu de forma superficial, el tossal Orgègia és una talaia singular poc coneguda
que ens ofereix una panoràmica d’Alacant, i de la part sud de la comarca de
l’Alacantí, i que es troba a dues passes de la ciutat. Les llomes d’Orgègia
contenen dos miradors al capdamunt (un d’exterior, en direcció al Palamó, i un
altre d’interior que ofereix una perspectiva de la vegetació arrelada en els
pendents i l'horitzó imponent de la mar d'Alacant). Hi ha un camí principal que ressegueix el tossal de forma perimetral
i diversos camins secundaris (més aïna caminois i sendes). Grups de ciclistes amb
bicicletes de muntanya, corredors a peu o senderistes utilitzen l’espai per a
practicar esport o com a zona d’esbarjo.
Paga la pena de fer-hi una passejada. Una bona manera d'ataüllar el cel d'Alacant des de la talaia de Bonavista.
Paga la pena de fer-hi una passejada. Una bona manera d'ataüllar el cel d'Alacant des de la talaia de Bonavista.
Gràcies per la informació, Josep. Visc en el Pla i no estic tan lluny. Potser un dia m'hi aprope (si el rebuig a la depuradora no m'ho impedeix...)
ResponEliminaXimo
no patisques per la depuradora, és una intromissió desagradable però queda prou arraconada. Una passejada, a peu o amb bici, et durà per camins com en qualsevol paratge natural. Això sí, a un tir de pedra d'Alacant
Elimina