diumenge, 20 d’octubre del 2013

Els deserts existencials de l'ésser humà


Sabeu què un gabre? És un peix? És un ocell? Una pedra preciosa? O per ventura és un ésser mític que habita els deserts existencials de l'ésser humà?
Heu vist mai cap tallamar? N'heu sentit a parlar? Potser sí, potser no. Tant se val. 


http://dcvb.iecat.net/

Si els topònims Les Muntanyes Blaves o Les Tres Germanes us sonen a un conte de Les tres bessones, si associeu Vacarés a un bòvid pirinenc, si penseu que Nouméa és el nom d'un bar de moda, si només heu vist el Raval d'Elx en un vídeo d'El Tempir o si només coneixeu Joan-Carles Martí i Casanova pel grup de Facebook "El meu país és allà on demane coca i no em tanquen a la presó", heu de venir a conéixer la seua novel·la Els països del tallamar (Documenta Balear, Palma 2013). Un llibre que és un viatge pel temps i per l'espai, un endinsament en records i ficcions transmutats en libacions de lírica depurada, una immersió en la creativitat discursiva d'una llengua arrelada a l'entorn més immediat de l'autor i universal en l'expressió. 

Dimecres 23 d'octubre, a la SEU universitària Ciutat d'Alacant, a les 20:15, fem la presentació de la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova. Veniu i podreu comprovar com el gabre del Fondo d'Elx ha fet solcs pel cel des dels horts de palmeres del Vinalopó a les mars de Sydney passant per les terres d'òc. Món de blaus de mar i cel, món de llengües d'ací i d'allà, tots els cromatismes de l'arc de Sant Martí.

Notícies relacionades


  
http://www.bbc.co.uk/nature/life/Mallard


http://www.litos.net/tienda/gemas/927-opalo-negro.html

 


http://elgabre.blogspot.com.es/




3 comentaris:

  1. Una vegada més, Josep , amb la informació breu i precisa que hi aportes i l'entusiasme que hi poses en promoure un acte tan interessant ens despertes l'interés per una novel·la. La teua veu i les complementàries, les d'aquells que enllaces perquè parlen de la seua experiència lectora, ens han obert la gana de llegir. Gràcies

    ResponElimina
  2. I l'autor i amic, de fa tan de temps, no pot més que donar-te les gràcies. Ens veiem, Escolano, dimecres a Alacant.

    ResponElimina
  3. Amics Paco i Joan-Carles, omplir els deserts de l'ànima és una faena que no s'acaba mai, i que fem cada dia, a poquet a poquet. Retalls de vida -viscuda, ficcionada, literaturitzada, exorcitzada- com "Els països del tallamar" ens diuen que l'ésser humà s'abeura a les fonts que troba pel camí perquè necessita fer-se fort per continuar avant, i un esguard atent cap arrere, però sempre cap avant.

    ResponElimina