divendres, 25 d’octubre del 2013

Els països de Becky, na Coloma Alba

En un país molt llunyà, a l'altra banda del món, allà on els animals duen noms com cangur, ornitorinc, escurçana i peix pedra, i els nadius s'anomenen aborígens, vivia un mallencó ros d'ulls clars que un dia travessà els oceans carregat de gàbies imaginàries plenes d'aus migradores de molt bells cromatismes: una calàndira cantora com un rossinyol, un baldrigot fort com un roure i de molt mal geni, una grua bella i amable, una canària serena i callada, un aguiló lliure com el vent, una coloma dolça com la mel, una gavina blanca com la neu i un gabre collverd que no sabia ben bé com era. Un bon dia, després de molts anys de viure al país dels fassers i els dàtils, el mallencó, que ja era un home fet i dret, pensà que era hora d'alliberar les aus que tenia engabiades a la cambra de sa casa. Pensà i pensà i decidí parlar amb les aus que l'havien acompanyat durant tota la vida, en aquesta i en totes les seues reencarnacions passades. I els digué: "què és el que més us estimeu en la vida?", i a cadascuna ho féu en una de les quatre llengües que els havien acompanyat, segons la relació que havien mantingut. L'home procedent del continent austral esperava respostes molt diverses i assenyades, però com si les aus s'hagueren posat d'acord, fins i tot el gabre collverd, digueren totes a una veu, en el valencià d'Elx, el castellà d'Oriola, l'anglés de Sydney i el francés de Marsella: "volem que sigues feliç, volem que sigues lliure i que ens estimes com nosaltres t'hem estimat i així nosaltres també serem lliures". I l'home, desconcertat perquè el seu tresor li havia parlat tan clar, esclatà en plors, i encara ara, de tant en tant, li regalimen unes llagrimetes quan recorda la trobada a la cambra de dalt, abans que obrira les portes de les gàbies i les aus migradores s'enlairaren cel amunt i terra avall, qui sap si per tornar demà mateix.

I ara, si us abelleix, podeu llegir més avall la presentació del llibre de Joan-Carles Martí i Casanova, Els països del tallamar (Edicions Documenta Balear, 2013), celebrada  a la delegació de l'IEC d'Alacant, a la SEU universitària Ciutat d'Alacant, el dia 23 d'octubre de 2013, amb una trentena llarga d'assistents, unes paraules de benvinguda oferides pel Dr. Brauli Montoya, director de la delegació de l'IEC, qui ens delectà amb la lectura d'un passatge sobre fonètica anglesa carregat d'erotisme, i unes paraules de l'autor que foren molt ben rebudes. I si voleu fer-me cas, no llegiu més coses sobre el llibre: llegiu-vos el llibre (no me'n duc cap comissió, en tinc prou amb l'amistat de l'autor).

Na Coloma Alba

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Els deserts existencials de l'ésser humà


Sabeu què un gabre? És un peix? És un ocell? Una pedra preciosa? O per ventura és un ésser mític que habita els deserts existencials de l'ésser humà?
Heu vist mai cap tallamar? N'heu sentit a parlar? Potser sí, potser no. Tant se val. 


http://dcvb.iecat.net/

Si els topònims Les Muntanyes Blaves o Les Tres Germanes us sonen a un conte de Les tres bessones, si associeu Vacarés a un bòvid pirinenc, si penseu que Nouméa és el nom d'un bar de moda, si només heu vist el Raval d'Elx en un vídeo d'El Tempir o si només coneixeu Joan-Carles Martí i Casanova pel grup de Facebook "El meu país és allà on demane coca i no em tanquen a la presó", heu de venir a conéixer la seua novel·la Els països del tallamar (Documenta Balear, Palma 2013). Un llibre que és un viatge pel temps i per l'espai, un endinsament en records i ficcions transmutats en libacions de lírica depurada, una immersió en la creativitat discursiva d'una llengua arrelada a l'entorn més immediat de l'autor i universal en l'expressió. 

Dimecres 23 d'octubre, a la SEU universitària Ciutat d'Alacant, a les 20:15, fem la presentació de la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova. Veniu i podreu comprovar com el gabre del Fondo d'Elx ha fet solcs pel cel des dels horts de palmeres del Vinalopó a les mars de Sydney passant per les terres d'òc. Món de blaus de mar i cel, món de llengües d'ací i d'allà, tots els cromatismes de l'arc de Sant Martí.

Notícies relacionades


  
http://www.bbc.co.uk/nature/life/Mallard


http://www.litos.net/tienda/gemas/927-opalo-negro.html

 


http://elgabre.blogspot.com.es/




dilluns, 26 d’agost del 2013

Enric Valor: trenc d'alba 102

Enguany, dijous 22 d'agost, teníem una cita a l'Alt de Guisop, a una passa de Planisses. Com l'any passat, l'ascens per sendes del Maigmó ha aplegat persones d'arreu que s'estimen Enric Valor i la seua obra. L'homenatge a l'escriptor castellut de qui hem aprés el valor de les paraules i tantes altres coses -i encara n'aprenem- ens ha fet alçar ben enjorn. La lluna plena ens ha acompanyat durant tot el trajecte, com una metàfora de l'esperit rondallaire que guia sàviament els vianants en la foscor de la muntanya màgica. I amb una passa rere una altra hem arribat a l'hora justa de veure trencar el dia: un trenc d'alba valorià.


Ací teniu la crònica de la jornada en imatges.

Text i context



Presentacions




Lectures d'homenatge
(Amb permís dels corrents d'aire que xiuxiuegen entre els mots d'Enric Valor, personatges imprescindibles a l'Alt de Guisop que ja hi eren abans que nosaltres aplegàrem i que hi romandran fins a la fi dels temps)









Brindis a càrrec de Glòria Gómez



Notícies relacionades


dimarts, 30 de juliol del 2013

Elx, la ciutat retrobada





· Sabeu on és el carrer la Fira? 

· Sabeu que els miradors del carrer la Fira són espills que emmirallen les cares de la Basílica de Santa Maria?

· Qui ha vist el drac amagat en un cornillal a la porta de l'ajuntament d'Elx?

· Sabíeu que al carrer les Barques hi havia un prostíbul municipal... a l'època medieval?

· El carrer Fossar, òbviament, ens diu que via avall hi havia un cementeri, o potser no?
· Tothom sap que el patró d'Elx és Sant Agatàngel (en l'església dedicada a aquest sant prenguí jo la primera comunió), però sabíeu que Sant Jordi fon el patró de la ciutat medieval?
· Per què hi ha un carrer de l'Àngel que fita amb l'entrada al Raval? És per l'àngel Sant Gabriel? O és una referència a l'àngel custodi?
· Què fa un carrer de la Universitat de la porta de Sant Joan a l'entrada del Raval?



on és drac?
Si hi busqueu les respostes, algunes les trobareu a la guia publicada per l'ACL El Tempir, o potser les trobareu en algun article de la revista La Rella, editada per l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV). Ara bé, una de les millors maneres de conéixer com és Elx, què hi ha darrere d'un nom de carrer, quina història s'amaga al regirar de la cantonada, quins anhels tingueren els seus pobladors moros primers i moriscos batejats i expulsats després, o per què el Filet de fora era un "fil d'aigua" que repartia vida en la ciutat és deixar-vos guiar per Hèctor Càmara i les seues paraules encertades.

Dissabte 27 de juliol, dia de sol radiant, un sol que badava les pedres ens alimentà com a sargantanes inquietes per seguir les explicacions de l'àngel custodi Hèctor Càmara. Lluíem samarretes fúcsia amb el hastag #ésElx, perquè #somElx. Reivindicació? Sí. O no: indicatiu de personalitat col·lectiva. Una organització impecable per part de l'ACL El Tempir d'Elx, i uns comentaris del guia que encisaren els assistents des de l'esplanada del País Valencià fins a la plaça del Raval. No us ho contaré tot. Us en deixe una mostra, en tres plats: unes entrades, delícies il·licitanes, el plat de calent, arròs amb costra, i les darreries, tortada amelada. Un clàssic de la gastronomia il·licitana. Avui, un clàssic amb sabor de contemporaneïtat. Bon profit. Que en gaudiu tant com nosaltres ho férem.

Les entrades
(en deliri, durada 3:23)






El plat de calent
(so ambiental: pugeu el volum)
(consistent, durada 7:11)




Les darreries 
(lleuger, durada 1:14)



Les persones que en vulguen més, ja ho saben, el 14 de setembre la tornen a fer, però no serà tan bona perquè és impossible.

Seguiu-ne les piulades a #cercaElx


dimarts, 28 de maig del 2013

Jo sóc de Google. I tu, de qui ets?

Cinc cèntims,  la nova versió dels quatre quinzets

Els alumnes de l'ensenyament secundari estan habituats a utilitzar les TIC a l'aula, de manera puntual, amb aplicacions didàctiques concretes per tractar temes relacionats amb cada assignatura, o, de forma més  planificada, amb plataformes i llocs webs que contenen seqüències didàctiques completes (Moodle, llocs web de Google, blogs educatius, wikis d'assignatures, portals d'editorials, portals de recursos d'accés lliure i d'accés restringit, etc.). Cada vegada més. I cada vegada són més els professionals de l'ensenyament, els docents, els qui es demanen, els qui ens demanem, quines opcions possibiliten fer una aplicació de les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) de forma més eficaç, més productiva, més formativa, més atractiva, més divertida, més engrescadora.

És una opinió compartida per la comunitat educativa, i avalada per les investigacions recents més rigoroses, que l'aplicació de les TAC comporta també un canvi metodològic important. La introducció d'Internet a l'aula, la realització d'activitats d'aprenentatge que es fan i que es resolen en línia comporta el desplegament de competències i d'habilitats noves fins ara, tant per als discents com per als docents. Metodològicament aquest canvi implica una modificació dels papers tradicionals dels elements bàsics que intervenen en el procés d'ensenyament i de l'aprenentatge: alumnat, professorat i objecte d'aprenentatge.
I com ho fem, tot això?

Google o Moodle

http://blog.cdmon.cat

http://www.thinkfuture.es/
Uf, quin dilema! Hi ha qui ho té clar, claríssim. "Jo sóc de Google", deveu haver sentit més d'un miler de vegades. I la veritat és que qui entra en Google acaba per deixar-s'hi l'ànima. Gmail, G+, Drive, Google Sites, el cercador, el navegador, el calendari (o siga, l'agenda electrònica personal sincronitzada), el traductor, Blogger, YouTube, Google Maps, Google Books, etc. Google deu tenir molta més informació sobre nosaltres que la que nosaltres mateixos som capaços de recordar, endreçar en una història de vida o amanir en un currículum actualitzat. Les dades personals, les amistats i les coneixences, els gustos i les preferències en lectures, en oci, en llocs webs més visitats, etc. Si algun dia volem desfer-nos-en, Google sabrà tantes intimitats nostres que només podrem trencar l'acord amb un divorci traumàtic en el qual sempre perdrem nosaltres.
A molts centres educatius, però, hem optat per treballar amb una plataforma educativa d'accés restringit que s'ha estés amb molta facilitat: Moodle. I no va malament del tot. O molt bé, depén de com ens ho mirem. Fins i tot la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana l'ha implantada recentment com a plataforma contenidora dels cursos de formació de tota mena.

Moodle a casa nostra

Ara fa un any, o gairebé un any, Escola Valenciana i la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant van organitzar les Jornades d'ensenyament i ús del valencià als centres educatius 2012. Intercanvi d'experiències d'educació plurilingüe. M'hi van convidar. I jo, agraït, hi vaig presentar una experiència d'aula: "L'ús de Moodle en secundària: Treball monogràfic d'investigació (TMI)".
Al meu centre, l'IES Doctor Balmis d'Alacant, treballem amb la plataforma Moodle en algunes assignatures.  Actualment hi ha 70 cursos allotjats i desenvolupats en Moodle (o siga, 70 propostes didàctiques que abracen des d'assignatures completes a unitats o seqüències didàctiques i experiències d'aula diverses).
Moodle és una plataforma educativa que té avantatges i inconvenients, que té els seus adeptes i també els seus detractors. Els alumnes de l'assignatura Treball Monogràfic d'Investigació (TMI) --assignatura optativa de 4t d'ESO-- treballen continguts lingüístics, literaris i culturals de tota mena, despleguen les habilitats digitals i exerciten sobretot la comprensió lectora en valencià en la xarxa.
L'amic Voro Gómez (@vorovoro) tingué la paciència i l'amabilitat d'enregistrar la comunicació. Si us ve de gust, feu-hi una ullada.




I vosaltres, sou més de Moodle o de Google? Què en dieu, preferiu les plataformes restringides o les plataformes d'accés obert? A qui heu venut la vostra ànima digital? O sou d'aquelles persones que preferiu ocultar-vos en la xarxa amb pseudònims com deforenc o xatofriend, no hi compartiu cap foto, no us doneu d'alta en cap servei en línia i utilitzeu el correu electrònic amb prevenció? Jo, eclèctic de mena, em quede amb el millor de cada casa.

divendres, 12 d’abril del 2013

Presentació a Alacant de "Carrer de pas", d'Octavi Monsonís



Dijous que ve, dia 18 d'abril, presentem la novel·la d'Octavi Monsonís Carrer de pas, publicada recentment per Edicions de 1984. On és això? A la SEU Universitària d'Alacant. Ara tenim l'ocasió de conéixer de mà de l'autor els passos perduts i retrobats per la ciutat de València mitjançant fragments de la memòria i desmemòria d'uns personatges fictícis ben versemblants. Us hi esperem.

 


Si voleu arribar amb una actitud expectant, oberta a tot el que puga ser, no llegiu res sobre Carrer de pas abans de venir a la presentació. Evitareu els judicis previs de les crítiques lletrades. O millor encara, llegiu directament la novel·la, al cap i a la fi cada lector llegirà l'obra amb els seus ulls i no amb els dels altres. 

O bé llegiu què s'ha dit ja sobre Carrer de pas


dimecres, 10 d’abril del 2013

Un bon tast de café





Una taula redona que és rectangular, una entrevista que és una conversa entre amics, un tema que ens apassiona, un envit que no es pot deixar passar, un auditori que és tot un goig. Un café que és la glòria. Café Moncau, de Ràdio Altea, un programa fet amb grans de café triats per al consum dels cafeinòmans més refinats i exigents. Durant la V Setmana de l'Educació Plurilingüe celebrada a la Universitat d'Alacant fluïren per la sala sons i paraules que alimentaren els cossos i les ànimes. Gràcies a Patrícia Alberola, a Pere Aznar, a Diego Zaragozí, companys de taula, a l'equip tècnic, i gràcies a Joan Borja, manifasser major de la cosa. I gràcies a tothom amb qui vam compartir una xerrada afable i distesa de mitjan vesprada. Ha sigut un plaer.

Teniu el podcast del programa al final de l'entrada de Café Moncau, de Ràdio Altea.


Temes relacionats