La columna com a idea

© Francesc Vera: Voro Vendrell. 2010.

Salvador Vendrell (Fortaleny, la Ribera Baixa, 1958) ha publicat recentment Columnes de paper en l’editorial Perifèric. L'autor té una columna setmanal en el diari Levante-EMV en la qual parla de llibres, de qüestions socials de tipus general, de política, d’urbanisme, d’excursions i d’una temàtica variadíssima que connecta amb un públic igualment divers en idees i en interessos. Podeu llegir algunes de les darreres aportacions que ha fet en la secció «Panorama»: Indignats i Compromís.

 

El llibre Columnes de paper arreplega una selecció de les col·laboracions setmanals que l’autor fa al diari Levante, aquelles que són més «atemporals» i que no fan referència a temes de política de caire «circumstancial» i efímer. Per això em sembla un recull molt ben triat, ja que permet fer un recorregut pel Montcabrer, per Roma o pel Parc natural de la Garrotxa de la mà d’una persona que descriu llocs i persones amb la naturalitat d’un mestre que explica les coses perquè s’entenguen i perquè se'n puga gaudir amb l’explicació. Feu-ne un tast, o millor encara, feu-ne una lectura sencera i no n’eixireu decebuts. 

Les seues paraules beuen dels assagistes més reconeguts de la nostra literatura, de Josep Pla, de Joan Fuster, de Joan Francesc Mira, de Martí Domínguez. Però no penseu que té un estil estrictament acadèmic, en el sentit d'ajustament als cànons de l'àmbit més adreçat a experts. Salvador Vendrell sap que l’assaig que escriu té un públic lector molt heterogeni i trobe que l’encerta amb l’estil, amb el to, amb la forma de tocar la ironia quan parla de les lectures personals, dels escriptors, dels paisatges, de les idees que acompanyen la seua història personal.

Potser jo sóc un lector molt subjectiu. Probablement. Voro Vendrell és també un amic i això em fa tenir una predisposició positiva envers els seus mots. Ara bé, jo també sé ser crític i honest, amb ell i amb mi mateix. I no m’enganye, ni pretenc enganyar a ningú, si afirme que les «columnes» de Salvador Vendrell són unes peces literàries que arrepleguen l’essència d’uns temes tractats amb delicadesa, amb una escriptura mesurada, amb la qualitat que li permet ser un observador del món amb uns referents que coneix bé i que comparteix amb els lectors, sense pedanteries, sense estridències, amb molt de gust. M’agraden les coses que escriu aquest xicot. I crec que a vosaltres també us agradaran. No us quedeu sense saber-ho.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar el pròleg del llibre, de Xavier Serra, unes paraules que realment fan justícia a un escriptor que haurà de continuar fent de les seues per a acontentar els lectors nous i també els fidels que de ben segur assaboriran les «columnes» amb molt de gust.

I si voleu i teniu temps, esteu convidats a la presentació del llibre. Amb molt de gust, també.